La norma pactada, i que ja ha estat criticada tant pel sector immobiliari com pel Sindicat de Llogaters, permetria, a més, que Catalunya recuperi, un cop aprovada, els índexs de contenció de preus de lloguer a les anomenades zones tensionades, que van deixar d’estar operatius el març del 2022, quan el Tribunal Constitucional va derogar part de la norma catalana per un recurs del PP.
Bildu i ERC van explicar ahir, en una roda de premsa conjunta des del Congrés, que la llei espanyola deixaria en mans de les comunitats autònomes la definició de zones tensionades, on els grans tenidors –que segons aquesta llei seran els propietaris que tinguin més de cinc habitatges, i no deu com fins ara– no podran llogar un habitatge per sobre de certs barems, i els petits propietaris, mai per sobre del preu fixat en el contracte anterior. Els dos requisits eren els que ja estaven inclosos en la llei catalana tombada pel TC i que, segons havia defensat el Sindicat de Llogaters, havia aconseguit abaratir els preus de lloguer fins a un 5%.
Ajuntaments i administracions autonòmiques podran declarar zones tensionades només amb un dels dos següents requisits: que la mitjana de les rendes estigui destinant un 30% a pagar el lloguer o que en els últims cinc anys l’increment hagi estat tres punts per sobre de l’IPC.
La diputada d’ERC Pilar Vallugera va garantir ahir: “En el cas de Catalunya les zones que estaven afectades continuaran afectades, perquè el nostre govern ho aplicarà directament.”
Crítiques i felicitacions
L’acord presentat ahir va ser durament criticat pel Sindicat de Llogaters, que no només el considera “una farsa”, sinó que entén que la llei “té tants forats” que permetrà als propietaris saltar-se els requisits i fer “que els preus, en lloc de baixar, pugin”.
També el sector immobiliari va posar el crit al cel. El portal Pisos.com considera que el text generarà “una major inestabilitat del mercat” i que la norma crearà “desequilibri territorial” perquè ja “hi ha formacions polítiques que han anunciat que no aplicaran la llei”. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va celebrar l’acord, que veu com un “mèrit col·lectiu” i un exemple de “bona política”.